Contra el olvido

José Ferragut Pou, arquitecto mallorquín (1912-1968)

José Ferragut Pou ante un plano de la ciudad de Palma en los años 60.

José Ferragut Pou nació en Mallorca en 1912 y murió en 1968. Es autor de algunas de las obras más emblemáticas de la isla, como la iglesia de La Porciúncula, la parroquia de Sant Agustí o el conocido como edificio Gesa.

Este blog nace con el propósito de difundir y explicar el legado de este arquitecto y sirve de complemento al libro El arquitecto José Ferragut Pou, volumen publicado el verano de 2015 que recopila y analiza su biografía, su trayectoria profesional y sus principales obras. Ferragut Pou fue el arquitecto que trajo a Mallorca los aires del movimiento moderno en un momento en el que la isla aún estaba despertando y abriéndose al mundo, viendo cómo empezaba a prender la mecha de lo que luego sería el boom turístico y constructivo. Ferragut, trabajador incansable, cristiano convencido, e intransigente tanto en su afán de perfección como en sus principios, supo alternar con acierto la tradición local con la modernidad y sus obras abarcan desde ejemplos puramente regionalistas o historicistas hasta muestras perfectas de la arquitectura más racional.

El valor de su legado profesional quedó empañado durante muchos años por su muerta prematura y trágica, ya que fue asesinado cuando tenía 56 años; un suceso que causó un gran impacto en la Mallorca de la época y que dio suerte a toda clase de rumores, creándose una leyenda de misterio (el asesinato nunca fue resuelto) que provocó que su importante labor como arquitecto quedara en un segundo plano.

A través del menú que se encuentra en la esquina superior derecha de esta página, los autores de este blog (su sobrino, el arquitecto José Ferragut Canals, y su sobrina nieta, la periodista Mar Ferragut Rámiz) invitamos a los lectores a conocer mejor esta figura y su obra.

Tanto a nivel profesional como personal, Ferragut Pou era una figura a destacar y hoy debe ser una figura a recordar.

Este es un blog contra el olvido.

Un comentario en “Contra el olvido

  1. Soc fill d’e Domingo Noguera Ferrer, delineant que va treballa amb Don Pep Ferragut, com ell el nomenava sempre. Sempre el va tenir en gran estima per seu caràcter rigorós de treballar i pel bon consell cap els seus col·laboradors. L’amor i la passió per l’arquitectura va fer que el meu germà i jo féssim la carrera d’arquitecte tècnic i posteriorment jo inicies els estudis d’arquitectura que malauradament no vaig acabar, però que hem va permetre conèixer a la meva esposa que ella si es arquitecte. L’amor pel treball rigorós i polit feia que molts caps de setmana el meu pare ens portes a visitar obres que feien a l’estudi d’arquitectura del carrer Estudis Generals i sobretot la seva darrera obra La Porciúncula que malauradament no va poder veure acabada Don Pep.
    Era tan gran el nivell de tots els companys de feina que els hi va permetre continuar junts treballant sota la batuta del David Torres, amb la col·laboració de l’arquitecte Jose Pou.
    A la mort de Don Pep el nostre pare ens va reuní ( jo amb 10 anys i el meu germà amb 12) i ens va explicar el succeït. A pesar de la meva curta edat vaig comprendre de seguida la magnitud de la tragèdia, sabia de les polèmiques amb el Col·legi d’Arquitectes i de la recte forma de ser de Don Pep.
    El meu pare va emigrar 8 anys a Veneçuela i allà es va familiaritzar amb les tecnologies i els estils dels Estats Units, de tal manera que aquesta formació li va permetre treballar a gust al costat de Don Pep. La seva formació i la rigurositat en el treball va permetre continuar el treball amb els seu companys i format OFITEC fins a la seva extinció.
    El meu pare i la meva mare ja son morts, però sempre va tenir un moment de bon record per Don Pep i el seu company David Torres i la resta de companys, dels dinars de germanor i dels repartiment de beneficis a més de les pagues dobles. Aquesta costum de repartiment de beneficis, el no fer hores extres per tal de poder gaudir de la família i altres bones costums no era ben vistes pels seu “colegues” de professió.
    No vull acabar aquest escrit sense agrair tot el que va fer Don Pep per la meva família i el meu futur, així com a la vostra família, que va permetre que el equip de col·laboradors pogués continuar treballant a l’estudi d’arquitectura de Don Pep al carrer Estudis Generals, permetent d’aquesta manera poder donar continuïtat de treball a tots els col·laboradors i de les seves famílies.
    Sense vos conegui tinc la sensació de que tot voltros formau part de la meva història personal.
    Una aferrada ben forta.
    Josep Àngel Noguera Cortés

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s